19- Com entenen els alumnes els nostres missatges

Pensem que és impossible que el receptor copsi exactament, amb tot detall i sentit, el

mateix missatge que emet l’emissor, ja que partim de la premissa de la PNL que diu que

“el mapa no és el territori”; és a dir, que cadascú entén el missatge segons les seves

vivències, creences i sistemes de representació (el missatge que un rep passa pel seu

filtre personal).

Quan ens comuniquem amb el nostre alumnat o amb els companys, hem de tenir en compte

tot això que acabem de dir: necessitem conèixer els destinataris dels nostres missatges i saber quin és el seu sistema de representació (de quina manera representen internament

la informació que reben). 

Es poden distingir tres grans sistemes o canals de representació

de la informació:

• Visual: els alumnes representen la informació a partir d’imatges. En els seu llenguatge utilitzen paraules del tipus “veure”, “visualitzar”, “color”, “il·luminar”, “observar”, “mirar”,

etc. Són alumnes que necessiten estímuls visuals (pissarra, projeccions, etc.) per integrar

el missatge.

• Auditiu: integren la informació a partir de sons. Utilitzen termes com ara “anunciar”, “escoltar”, “llegir”, “preguntar”, “paraula”, “dir”, etc. Per tal que el missatge els arribi millor, necessiten escoltar-lo o llegir-lo.

• Cinestèsic: integren la informació a partir de sensacions, del moviment, del contacte.

El seu llenguatge és ric en mots com “moure”, “notar”, “sentir”, “olorar”, “tocar”...

Per tal que el missatge els arribi bé, necessiten sentir-se implicats, necessiten

acció.

Els tres canals estan presents en un grup classe; per tant, és recomanable emprar

estratègies que els integrin. Per exemple, si hem preparat una classe magistral per

presentar un tema, a més d’exposar-lo oralment (per als auditius), podem fer un esquema a la pissarra o passar unes diapositives (per als visuals), i proposar un treball en grup (per als cinestèsics).

D’altra banda, és necessari crear les condicions per aconseguir un clima de confiança mútua per tal que hi hagi una interacció dinàmica i recíproca amb l’objectiu d’incitar a parlar l’alumne

o la classe sense marcar-li una pauta, ni fer preguntes concretes ni dirigides. Quan se senti

escoltat i considerat, l’alumne s’obrirà i oferirà prou informació per tal que el puguem ajudar a aconseguir els seus objectius.