7- Competència emocional

Cal treballar la intel·ligència emocional amb l’alumnat per tal que els alumnes siguin competents en el seu maneig, però per poder-ho fer, cal que el docent també ho sigui,

Anem a veure cada una de les parts en què hem dividit el pentàgon de la competència

emocional:

CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

És la capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres. També inclou l’habilitat per captar el clima emocional d’un context determinat.

Això es pot especifi car en els aspectes següents:

• Conèixer les emocions pròpies. Saber què sentim davant dels estímuls tant externs com

interns que rebem. Com a docents, al llarg del dia rebem estímuls emocionals ben diversos;

és molt important descobrir quin tipus de respostes els donem i veure quines són bones

i quines no, per començar a millorar i trobar les millors respostes que puguem oferir.

• Reconèixer les emocions dels altres. Estar atent a l’altre. Com ja comentàvem abans, el calibratge és importantíssim; per tant, serà bo acostumar-se a observar conscientment la

gent que ens envolta (com ara els integrants dels nostres grups o els companys de claustre)

per percebre com se senten i si és bo que hi intervinguem d’alguna manera. També

ens pot servir per avaluar la nostra tasca o la intervenció dins l’aula; si som capaços de

notar el clima que estem generant, podrem canviar-lo quan ho creiem oportú. Aquesta

habilitat està molt vinculada a la flexibilitat.

 • Adquirir vocabulari emocional. Conèixer el nom de les emocions. Com més matisos puguem aportar, millor podrem expressar el que sentim i com ho sentim. D’aquesta manera

també podrem ajudar els altres a posar nom al que senten. En els feedbacks, durant una

conversa coaching, més d’un cop haurem d’ajudar la persona a expressar el que sent, a

posar-li nom; per fer-ho, podem emprar algun comentari del tipus “això que estàs explicant

potser vol dir que et sents... (nom d’un sentiment)”.

REGULACIÓ EMOCIONAL

És la capacitat per gestionar les emocions d’una manera apropiada. Hem d’abandonar la creença que el pensament (la raó) mobilitza cap a l’acció...

... i canviar-la per la idea que pensament, emoció i acció estan estretament relacionats.

El neurobiòleg Antonio Damasio (2001) va fer uns estudis sobre el cervell que confi rmen que el sistema límbic (part del cervell encarregada de les emocions) i l’escorça cerebral (la part racional del cervell) s’infl ueixen mútuament. Això signifi ca que no es pot separar cognició d’emoció.

• La gestió de les emocions desagradables. Entenem per “emocions desagradables”

aquelles emocions que ens fan patir, que ens fan sentir malament. Per gestionarles

haurem de buscar mecanismes per posar-los nom, entendre-les i objectivar-les

(és a dir, haurem de cercar un punt de vista objectiu que doni sentit al que estem

sentint).

• L’autocontrol de la impulsivitat. Aquest és un aprenentatge a llarg termini. Sovint

ens podem sentir nerviosos o ansiosos tot esperant una resposta...; per tal de frenar

aquest impuls, primer cal fer-lo conscient, i després hem d’emprar la paciència.

Un exemple el podem trobar a les aules, on hi ha alumnes que no saben esperar el

seu torn a l’hora de ser atesos pel mestre; és necessari ensenyar aquests alumnes a

ser pacients fent servir missatges tranquil·litzadors i demostrant-los que acabarem

atenent-los.

• La tolerància a la frustració. Aquest aprenentatge va força lligat a l’anterior: hi ha

casos en què la no resposta davant la impulsivitat genera frustració; s’ha d’aprendre a

tenir paciència, a trobar resultats que a priori un no espera... La tolerància a la frustració

és una forma d’educar la resiliència (qualitat que definim en l’apartat d’autonomia

personal).

• El pensament positiu.

• La creativitat en la recerca de solucions.

• El sentit de l’humor. Introduir un punt d’humor en situacions complicades aporta frescor,

desdramatitza la situació i ens ajuda a distanciar-nos-hi per poder veure-ho d’una manera

diferent.