John Whitmore, un dels impulsors del coaching a Europa, ens diu que «el coaching no se centra en els errors passats, sinó en les possibilitats futures» (Whitmore, 2010). Aquesta és una de les claus del coaching. Per fer els canvis que un vol i millorar, s’ha de partir del moment present i enfocar-se cap al futur que un desitja. El coaching no es basa en el passat, sinó en les possibilitats que ofereix el futur.
El coach mobilitza cap al compromís i l’acció per arribar a l’objectiu fixat pel coachee (és a
dir, la persona que ha sol·licitat el servei) partint de les seves necessitats i propostes. El que més caracteritza el coaching és la manera com es du a terme aquest procés. L’eina bàsica és la conversa, que es va entreteixint a partir de la demanda del coachee o del grup.
El coach escolta, acull, i acompanya, però no imposa, ni aconsella, ni jutja. És com un mirall
del seu coachee: li dóna l’oportunitat d’adonar-se de què està fent, com ho està fent i quines coses, accions o creences entren en confl icte amb el seu ser (és a dir, les coses, accions
o creences que hauria de canviar).
És important saber que:
• El coach no diagnostica.
• El coach no jutja, es desprèn dels prejudicis.
• El coach no té expectatives envers el coachee, sinó que es deixa portar per ell.
• El coach aprèn dels seus coachees gràcies al diàleg bidireccional.
• El procés de coaching és confidencial.
• Els temes tractats durant el procés els marca el coachee: es parla des del client i per
al client.
• El coach no es fa responsable del coachee, no l’alliçona, sinó que hi confia i el segueix en el seu camí.
Aquests beneficis que us exposem aquí seran factibles si hi ha una coherència entre tots els
membres de la comunitat educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario