10- Competència social

Capacitat per mantenir bones relacions amb les altres persones. Cal dominar les habilitats

socials bàsiques. Algunes de les habilitats que descriurem aquí seran tractades amb més

profunditat en els propers apartats, ja que, des del nostre criteri, pensem que tenen força

importància en el desenvolupament professional del docent.

Les habilitats socials bàsiques per a una bona competència social es poden resumir en:

• Respecte cap als altres.

• Compartir emocions.

• Rapport, o també anomenat “estar en sintonia”. El rapport s’estableix de forma inconscient quan es manté una conversa profunda amb una altra persona. Llavors, de manera imperceptible, a poc a poc, les dues persones adopten els mateixos gestos, el mateix

ritme respiratori, la mateixa posició... Si s’estableix aquesta sintonia, signifi ca que hi ha

una profunda comunicació entre ambdues parts. Aquesta habilitat és molt necessària durant

una conversa de coaching.

• Empatia: posar-se en el lloc de l’altre, comprendre el que sent. Això no significa que s’hagi

d’estar d’acord amb el que l’altre està sentint. L’empatia és, com explica una vella metàfora

xinesa, “caminar durant tres dies amb les sabates de l’altre”.

• Assertivitat: pretén descriure una conducta d’autoafi rmació respectant l’altre, sense

agredir-lo; és a dir, és la capacitat d’expressar allò que sentim i pensem, de manera còmoda,

en el moment oportú, i sense atacar l’altre.

A causa de la importància que té aquesta manera de comunicació tant per a l’expressió

d’un mateix com cap als altres, parlarem d’una manera de comunicar-se assertivament

descrita per Xavier Guix (2009); aquesta tècnica consta de quatre passos:

1. Descriure: situar l’altre. És a dir, quin és el fet i com s’hi ha arribat. És una manera

de demanar permís i d’entrar progressivament en el problema. També

ens pot servir per adonar-nos que la situació que hem viscut com a problema

no ha estat vista de la mateixa manera per l’altre. Per començar, cal que hi

hagi acord en la descripció.

2. Expressar: és quan manifestem els nostres pensaments i emocions. Expressem

com ens sentim ara i aquí davant la situació, ho fem en present, utilitzem la primera

persona, i ningú ens pot negar el que pensem i sentim, ja que ho hem fet d’aquesta

manera.

3. Suggerir: a l’hora d’encarar una conversa d’aquest tipus és necessari aportar

alternatives, cal que puguem afi rmar allò que desitgem, el que seria bo per

nosaltres, les nostres necessitats. Cal transmetre a l’altre el que esperem de la seva

conducta o de la pauta de relació desitjable per al futur. Atenció!: és molt diferent

suggerir que exigir.

Una actitud assertiva és respectuosa en tot moment amb un mateix i amb

l’altre. L’altre és lliure d’acceptar el nostre suggeriment, i nosaltres tenim la

llibertat de decidir com actuar si l’altre ens demostra que no fa cas dels nostres

suggeriments.

4. Conseqüències: quan suggerim una conducta, aquesta pot tenir efectes positius o

negatius.

Altres maneres d’introduir l’assertivitat en el nostre dia a dia poden ser:

• No respondre de manera agressiva, ni cridant, sinó amb veu tranquil·la.

• Mantenir una posició corporal relaxada i mirar l’interlocutor.

• Ser constants amb el nostre punt de vista.

• Decidir quin és el missatge que volem donar i no canviar-lo.

• Fer-ho amb seguretat, sense donar excuses.

• Repetir els nostres desitjos i emocions de manera tranquil·la, serena i constant.

I, sobretot, tenir present que per practicar l’assertivitat s’ha de tenir una bona autoestima,

com molt bé explica Olga Castanyer en el seu llibre La asertividad, signo de una sana

autoestima (Olga Castanyer, 2007). Una persona es podrà comunicar assertivament amb

una altra persona si se sent forta i competent davant d’ella.