28- La importància clau de les creences

El treball amb les nostres creences i les dels nostres alumnes pot ser clau alhora d’iniciar

canvis. Quan una persona descobreix que vol canviar quelcom, a vegades un dels impediments que troba per fer-ho està instal·lat en alguna creença limitadora.

Què entenem per CREENÇA?

Una creença és allò en què un creu, independentment si és demostrable o no. Així de senzill

però al mateix temps complex a l’hora d’identifi car-ho i modifi car-ho, si és el cas.

Les creences són generalitzacions que cadascú fa sobre si mateix i sobre la realitat que l’envolta; un les accepta com a vertaderes i acaben governant la seva manera d’actuar i d’entendre el món (Bou, 2009).

Per exemple, és ben sabut que la majoria de persones reconeixen que les seves creences

poden afectar la seva salut. Sota la creença que “no me’n sortiré” o “no ho sé fer” pot venir

una situació d’estrès que afecti seriosament la salut (i llavors la persona no pot treballar...).

Alguns dels professionals objectivament preparats en l’àmbit docent han passat per situacions

d’estrès i d’angoixa en què una de les causes era una creença.

Però no totes les creences tenen aquesta mirada tan fosca; també explorarem les creences

que aporten recursos, les anomenades creences potenciadores. Precisament aquestes

són les més necessàries i cal buscar recursos per fer-les evidents tant a l’alumnat com en el

nostre entorn.

Segur que en el nostre dia a dia hem pogut experimentar les creences; per exemple en el

cas d’un alumne que creia que no se’n sortiria, que ell no podria fer-ho igual que els seus

companys, etc., i llavors, en veure que els docents creien en el seu potencial (i el valoraven,

i li qüestionaven la seva creença), integrava aquesta creença potenciadora i se’n sortia

molt bé. Aquest és un dels molts exemples que podem trobar sobre la importància de les

creences. Perquè, què hagués fet aquest alumne si no hagués rebut el recolzament i els

feedbacks positius dels seus educadors?

Robert Dilts, un dels grans investigadors en PNL, explica que les creences poden modelar,

influir i fi ns i tot determinar el grau d’intel·ligència, la salut, la creativitat, la manera de

relacionar-se, i el grau de felicitat i d’èxit. Moltes de les creences que tenim van ser implantades durant la nostra infantesa pels pares, pels mestres, per l’entorn social, i pels mitjans de comunicació, molt abans que un s’adonés dels seus efectes o que un fos capaç de triar entre elles (Dilts, 1997).

Llegint les paraules de Robert Dilts, us volem fer veure la gran tasca que tenim com a docents

envers el nostre alumnat. En la nostra funció, la responsabilitat és crucial. Estem treballant

amb “material sensible” i som un model a seguir per al nostre alumnat, i encara que

a vegades sembli que ens ignoren, som molt importants per a tots ells.

Les creences determinen les conductes que té la persona. El docent actua segons les seves

creences. Atès que aquestes estan instal·lades en un estadi superior al de les conductes, sovint, quan s’aconsegueix modificar una conducta, no es canvia la creença i, per tant, aquest canvi només és temporal. Per canviar-les, la persona ha de ser conscient de quines són les seves creences i ha de VOLER modificar-les. Per saber quines creences dominen la vida d’una persona cal fixar-se en el que fa, abans d’avaluar el que diu.

En general, les creences es poden classifi car en dos grans grups: les creences potenciadores (que són les que ajuden a assolir els objectius, a tenir una autoestima bona i sana, etc.) i les creences limitadores (que són les que paralitzen la consecució dels objectius).