Un bon recurs és sistematitzar les accions a fer amb l’alumnat.
De la mateixa manera que apuntem notes (dels controls) i observacions (si fan els deures, si han presentat un exercici) en la llibreta, hi podem introduir una o diverses entrades referides a qui hem de prestar més atenció en aquella hora de classe.
Si ho sistematitzem, aconseguirem arribar a tota la classe perquè, desenganyem-nos, normalment s’acostuma a fer comentaris, llençar mirades, etc., als alumnes que criden més l’atenció, ja sigui perquè fan molt bé la seva tasca o justament pel contrari. Molts cops, l’alumnat més “normal”, més “gris”, passa desapercebut davant la “feinada” que donen els altres.
Us proposem cercar maneres d’apropar-nos a tots i cadascun dels integrants del grup:
• Assegurar-nos de saludar cada membre del grup en iniciar la classe, si és que vénen d’una altra aula o del pati. Podem arribar abans que el grup i donar-los la benvinguda.
• Anotar (o fer un petit senyal en la llista d’alumnat) a qui s’ha fet l’observació o a qui s’ha fet algun comentari per tal de no tornar a fer-ho en la propera classe.
• Acomiadar-nos del grup quan s’acabi la classe, tant si abandonem nosaltres l’aula com si marxen ells.
• Observar els integrants de la classe... Potser algú ha canviat de pentinat, o porta roba molt nova, o està molt somrient... És maco adonar-se’n i que ho puguem comentar amb tota naturalitat.
Tot el que exposem va dirigit a recuperar “els petits gestos”. Els docents que estem acostumats a treballar a primària i secundària a vegades perdem la visió que ens aporten les professionals de les escoles bressol (0-3 anys) i del cicle inicial, on és fonamental el recolzament a l’infant, l’atenció individualitzada i l’observació.
Converses fora de l’aula
Aquests breus moments de trobada serveixen per relacionar-nos amb l’alumnat, crear un ambient sa, normalitzat, de bona convivència. Ens comuniquem des de l’observació, des de la tranquil·litat, des de l’amabilitat i la confiança.
Volem ressaltar algunes accions que es poden fer (i de ben segur que molts ja feu):
• Saludar els alumnes (“bon dia”, “hola”, “t’has tallat els cabells!!”, “quines vambes més maques!”, “com va el dia?”).
• També ho podem emprar per comunicar a algun alumne que ens agradaria parlar amb ell.
• Cercar el contacte visual.
• Somriure, mostrar-nos relaxats, còmodes....
• Etc.
Volem tancar aquest apartat amb un breu text publicat en la revista Guix d’Infantil3 :
«Allò que no és mirat, no existeix
»La mirada de l’altre ofega la soledat i obre les portes del reconeixement, de l’autoestima, de la confiança en un mateix i del benestar.
»Si l’altre et mira, et sents acompanyat en el que fas.
»Si mires l’altre, li demostres que t’importa qui és o què fa.
»De vegades, allò que no pot ser dit amb la paraula, pot ser expressat amb la mirada.
»Cal donar valor als moments en què els ulls no tenen pressa i s’aturen en els petits detalls; a les mirades plenes d’afecte i d’intencions; als moments en què perdem de vista la resta del món perquè estem MIRANT una cosa o, més important encara, ALGÚ.
»A tothom li agrada ser aquest algú, notar que no som indiferents per la resta i sentir-nos estimats.
»“Aturar-se, observar i deixar que es desperti l’emoció amb la mirada, és l’inici d’un diàleg.”
»A l’escola, parlem i escoltem amb els ulls.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario