32- Fases del dol

Les fases del procés del dol són les següents (Angel i Amar, 2007):

• La negació

Tot i haver verbalitzat la necessitat del canvi, apareix el reflex de negar-lo, de no considerar-lo important. Aquesta fase serveix per esmorteir el risc que implica iniciar el canvi. És com un instint de protecció. Apareixen estratègies de silenci, de fugida, de no voler relacionar-se amb el docent.

• La ràbia

Expressa el sentiment d’injustícia experimentat, pot manifestar-se en alguna conducta

agressiva, sobretot de cara al docent, ja que l’alumne o el grup se sent molest cap a la

seva fi gura (perquè és el cap visible del canvi en què està immers).

• La negociació

Se cerquen altres alternatives, s’explora el que hagués pogut ser “si...”. Per exemple, “si

s’hagués actuat d’una altra manera...” o “si només canvio una mica...”.

• La tristesa

Aquesta fase porta associat un tancament en un mateix, un desinterès per l’entorn, una

plena consciència de la pèrdua. Pot ser que l’alumne cerqui la companyia del docent, però

només per això, per sentir-lo a prop, no està cercant grans discursos, ni paraules... Només

saber que estem allà.

• L’acceptació

Simbolitza la decisió de fer front a la nova situació. S’ha entès el que està passant, s’assumeix el passat i es decideix tirar endavant. Disminueix el sentiment de culpabilitat i de por al canvi. És la fase en què es descobreixen les noves possibilitats que aporta lasituació.

Tot i que una bona part de l’alumnat no acostumarà a passar per aquestes fases del dol davant

els canvis, sí que n’hi haurà una minoria que en serà susceptible, alumnes que poden viure com una gran pèrdua el fet d’adonar-se de la necessitat de canviar alguna cosa que no volen canviar.

Tot i que és interessant conèixer les fases que poden travessar els alumnes, no és obligatori

que passin per totes. Amb això esperem tenir més eines per fer un bon acompanyament als nostres alumnes.