38- Tutoria sol·licitada per la familia o l'alumne

En aquest cas seguirem l’estructura d’una conversa de coaching. Depenent de la manera com transcorri la conversa, potser no podrem passar per totes les fases, o potser l’alumne vingui amb l’objectiu pensat, però és important que anem preparats per seguir l’estructura:

1. Tema

En ser l’alumne qui ha fet la sol·licitud de tutoria, serà ell qui proposi el tema. Aquí és on farem servir preguntes del tipus:

• De què vols parlar avui?

• Per a quin motiu has sol·licitat l’entrevista?

És bàsic esperar que sigui l’alumne qui expliqui què vol. Cal tenir paciència i no avançar-nos, cal fugir de comentaris del tipus “ja sé per què vols parlar amb mi” o “el que necessites és...”.

2. Objectiu

Per convertir el tema de l’entrevista en acció, l’alumne l’ha de transformar en objectiu.

Hem de fer preguntes del tipus:

• Què vols aconseguir amb aquesta conversa?

• Pots explicar-me en una frase el tema que acabes de comentar?

• Quin és l’objectiu? Què persegueixes?

A vegades, serà necessari ajudar l’alumne a concretar. Podem fer aportacions del tipus “pel que a mi em sembla, el que vols aconseguir és...” o “penso que el teu objectiu és...”.

3. Realitat

S’explora com està la situació que l’alumne ha descrit. Algunes preguntes que podem fer són:

• Com estàs vivint la situació que vols canviar?

• Què t’ha fet adonar de la necessitat de treballar-la?

• Què en pensa la gent del teu entorn?

4. Opcions

En aquest punt, l’alumne ha de cercar maneres de solucionar el seu problema o de plantejar-se accions, alternatives per mobilitzar el seu objectiu i encaminar-se cap al seu estat desitjat. Per tal de posar en marxa el canvi, cal fer preguntes com:

• Què faràs per aconseguir el teu objectiu?

• Què has provat fins ara?

• Quines altres opcions tens?

• Quins recursos, dels que tu tens, utilitzaràs?

• Què fa l’altra gent quan està en situacions com la teva i se’n surt?

5. Compromís i pas a l’acció

Aquesta és la darrera fase, la fase en què s’ha de concretar el pla d’acció, el compromís d’ambdues parts i la disponibilitat del tutor per fer-ne el seguiment.

• I a partir d’ara, què faràs?

• Per on començaràs?

• Com ho concretaràs?

• Quan?, en quina data?

• Qui o què et pot ajudar a aconseguir-ho?

• Què puc fer jo per donar-te un cop de mà?

Al final de la conversa convé buscar una data per tornar a quedar i veure com li està anant a l’alumne. No cal que sigui “una tutoria”, poden ser 10 minuts en què es comenti el desenvolupament del pla d’acció acordat.

Les tutories amb les famílies normalment es fan servir per parlar de com li està anant al seu fill el curs escolar. Creiem que és interessant dirigir la conversa cap a assolir algun compromís que involucri la família en l’educació del seu fill (si és que es detecta aquesta necessitat).

Algunes consideracions interessants que podem fer quan parlem amb la família són:

• Destacar els aspectes positius de l’alumne i demanar als pares què els agrada del seu fill,

en què ressalta a casa, en el seu entorn familiar i d’amistats.

• Aconseguir donar els mínims consells possibles; des del coaching es pressuposa que cadascú sap quina és la millor solució, i cal aportar preguntes i eines per aconseguir-la. 

Preguntes del tipus:

• Què podeu fer des de casa amb aquesta situació?

• Amb què o amb qui compteu?

• Quins recursos té el vostre fill?