16- Habilitat segona: escoltar

Aquesta és una acció molt bàsica i quotidiana. Tot i que pugui semblar senzill, escoltar prestant

vertadera atenció a l’altre (sense emetre cap judici, interpretació o distorsió) constitueix una

experiència molt profunda. Des del coaching, escoltar s’entén des d’aquesta profunditat:

escoltar des de l’altre. Es tracta de l’anomenada escolta activa o escolta conscient.

Trobem quatre nivells d’escolta (O’Connor i Lages, 2005):

• Nivell superfi cial d’escolta. Registrar les ones sonores de l’altre. Es pot estar escoltant

algú i al mateix temps estar pensant o fent una altra cosa. No s’està atent, no es fa cas al

contingut del missatge, és un tipus d’escolta inadequat per a la pràctica docent.

• Escoltar amb una pregunta en la ment. Escoltar des de l’interior de la pròpia experiència,

utilitzar l’experiència que està explicant l’altre per activar els propis records.

Es tracta d’un nivell quotidià d’escolta en què, des de l’explicació de l’altre,

es connecta amb les situacions semblants que un viu. És un tipus d’escolta ple de

comentaris com “a mi també m’ha passat”, “a partir del que m’estàs dient recordo

que una vegada...”

Es tracta d’un nivell quotidià d’escolta, adient per converses del dia a dia, però allunyat de

l’escolta que pot necessitar un alumne quan reclama la nostra atenció.

• Escoltar buscant respostes en l’altre. A partir del que ens estan explicant, formar

una opinió emprant les nostres idees per donar una resposta. És probable que emprant

aquest tipus d’escolta s’estableixi un diàleg intern amb un mateix. El diàleg

intern és un gran enemic de l’escolta, ja que escoltar-se a un mateix implica deixar

d’escoltar l’altre.

• Escolta conscient o escolta activa. És una escolta profunda amb un mínim de judici. El

docent analitza profundament les paraules del seu alumne jutjant el menys possible. És el

nivell on la intuïció pot funcionar millor.

Acostumar-se a escoltar de forma activa requereix cert aprenentatge i pràctica. Entre altres

coses, és necessari:

• Minimitzar el diàleg intern.

• Rebaixar la tensió muscular, relaxar-se quan un noti que està escoltant amb tensió,

ja que la incomoditat física és un factor de distracció.

• Ampliar la visió; evitant tenir una mirada fi xa, la ment estarà més oberta i receptiva.

A un nivell més pràctic, i sobretot en l’àmbit docent, és convenient evitar les situacions

següents (Bou, 2009):

• Portar la contrària, aconsellar, donar solucions, voler donar una classe magistral

encara que les condicions no siguin bones o fer un sermó.

• Desviar la conversa, canviar de tema o d’idea.

• Pensar només en el que volem dir sense estar atents a les paraules de l’alumne que

tenim davant.

• Creure’ns amb la capacitat d’anticipar-nos al que dirà l’alumne.

• Entorns plens d’estímuls visuals (plens de moltes imatges, de gent que potser estigui

pendent del que estem fent, etc.), auditius (sorolls, altres converses que ens

arriben, so del telèfon, etc.) i cinestèsics (la temperatura ambient massa freda o

massa calenta, les olors, etc.).

• Pensar en qualsevol cosa que no vingui al cas.

• Interrompre l’alumne quan parla.

• Reconfortar o consolar l’alumne quan expressa els seus sentiments amb una actitud

paternalista. En aquests casos és molt millor deixar un espai per tal que pugui

expressar totes les seves emocions i sentiments.

• Utilitzar l’humor inadequadament (manca d’empatia)

• Voler parlar primer i expressar el nostre punt de vista abans de saber què en pensa

l’alumne.

Escoltar activament implica oblidar-nos dels nostres problemes i desitjos i mostrar-

nos disposats i atents cap als altres.