Saber llegir entre línies. Veure què explica el coachee o alumne tant de manera implícita com
explícita, és a dir, què diu, com ho diu, i també què no diu: deixar-se endur per l’inconscient i
confrontar-ho amb els senyals no verbals.
La nostra experiència vital va deixant petjades imperceptibles de coneixement, però el
fet que no siguem plenament conscients d’elles no signifi ca que no existeixin. Aquestes
petjades poden aparèixer durant una interacció amb altres persones: creiem saber alguna
cosa, però no sabem molt bé per què; és una manifestació del nostre coneixement
intuïtiu (Wolk, 2003).
Quan ens passa això, és important discriminar si aquesta percepció té més a veure
amb nosaltres mateixos o amb els altres (si està més relacionada amb les nostres
preocupacions o no).
També cal que ens acostumem a corroborar el nostre coneixement intuïtiu, ja que correm el
risc d’equivocar-nos i veure problemes on no n’hi ha, i això genera desconfi ança i conductes
defensives. Llavors, quan intuïm que percebem alguna cosa que l’alumne no està explicitant,
li podem fer alguna pregunta del tipus:
“Podria ser que amb això que m’estàs explicant...?”
“Tinc la sensació que... davant d’això...”
“Què penses o sents davant d’això que em sembla haver observat?”
La intuïció va estretament lligada a l’observació i a les experiències viscudes; no és una
ciència exacta, i convé verifi car el que pensem que intuïm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario