12- Proactivitat (escollir no ser víctima)

Una persona és proactiva quan pren la iniciativa i a més a més es responsabilitza

de les seves accions. La conducta proactiva és el producte de les decisions pròpies,

basades en valors (Covey, 1997). L’oposat a una conducta proactiva és una conducta

reactiva, entesa com aquella que porta a culpar els altres o les circumstàncies dels

nostres mals.

Davant d’un estímul, es pot respondre com a víctima o com a protagonista:

• Si escollim ser víctimes de l’estímul, ens deixarem arrossegar per les circumstàncies que

l’han creat; la responsabilitat quedarà fora de nosaltres, donarem una explicació dels fets

com a conseqüència de factors externs, el nostre llenguatge es basarà en culpar l’altre.

Aquesta actitud tanca qualsevol possibilitat d’acció. Esdevenim una persona amb conducta

reactiva.

• En canvi, si escollim ser protagonistes, assumirem responsabilitats, contribuirem a descobrir, obtenir o produir allò que passa, obrint possibilitats d’acció. Es respon d’una manera

conscient i lliure de les circumstàncies a què ens enfronta la vida. Esdevenim una persona

amb conducta proactiva.

La proactivitat és essencial en el món docent. El professor ha de ser protagonista de les

accions que emprèn amb els seus alumnes. Els ha de mostrar, a partir de l’exemple, quins

són els seus valors i què és el que el mobilitza a seguir endavant.

Viktor Frankl, eminent psiquiatra i autor del llibre L’home a la recerca de sentit (Frankl,

1979), ho deixa ben clar quan diu que:

«Independentment de les circumstàncies que un es trobi, sempre li queda la llibertat

interior d’escollir com viure-les.»