26- Els valors personals

En aquest apartat presentem la importància de treballar els valors associats a l’objectiu

que un es planteja. Si un objectiu no està associat als valors que un mateix té, es dóna la

paradoxa que, tot i voler lluitar per aconseguir l’objectiu, la persona hi troba impediments

perquè va en contra dels seus valors.

També considerem oportú conèixer els diferents estadis morals pels que va passant una

persona al llarg de la seva vida.

LLavors haurem d'adequar els objectius que ens plantegi l’alumnat, o els que li plantegem nosaltres, a la seva manera d’entendre el món que els envolta.

Nosaltres, com a educadors, hem de saber sota quins valors estem desenvolupant la nostra

tasca i també hem de conèixer els valors dels nostres alumnes.

Els sis estadis de desenvolupament moral

Tothom comença

pel primer estadi, però no tothom arriba al sisè. Molta gent es va quedant en els estadis inferiors i només arriben als superiors aquelles persones que són més sanes moralment i més

positives i madures per a la societat en què viuen.

1. HETERONOMIA

És l’estadi propi de la infantesa, on el bé i el mal el determinen agents externs. El seu fre

és el temor al càstig; si sap que no hi ha càstig, ho intenta tot. És l’estadi normal dels nens

(normalment fi ns als cinc anys), però hi ha persones joves i adultes que encara hi estan.

És bo detectar-ho, ja que només frenen les seves accions a partir del temor i no entenen

cap altre llenguatge. El valor de l’obediència per por al càstig.

2. EGOISME MUTU

És una etapa pròpia de la infantesa i comença cap als cinc anys, a partir del moment en

què es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no pas per por al

càstig, ni per respecte als altres (això correspon a estadis superiors), sinó per egoisme:

comprèn que si no les compleix no el deixen jugar. Aquest estadi pot durar fi ns a la pubertat.

El valor de “et respecto si tu em respectes”, “pots fer el que vulguis, mentre no em

molestis” o, dit de forma més popular, “ull per ull i dent per dent” (la llei del Talió).

3. EXPECTATIVES INTERPERSONALS

Les persones que estan en aquest estadi ja no es mouen per la por (estadi 1), ni per les

regles (estadi 2), sinó pel desig d’agradar i de ser acceptats. Es manté lleialtat al grup per

afecte i pel desig de sentir-se estimat.

Aquest estadi es troba en el cicle superior de primària i en tota la secundària; se l’anomena

“la pressió del grup” i més d’un cop hem pogut observar o viure comportaments d’alguns

alumnes que responen a aquest estadi. Hi ha alumnes que en conversa individual amb

el docent es comprometen a millorar algun aspecte, però que quan estan dins del grup,

amb tota la classe, són incapaços de fer-ho. En aquests casos és molt important fer que

l’alumne s’adoni d’aquest comportament, qüestionar-li per a què ho fa, quina és la fi -

nalitat de comportar-se d’aquesta manera, i treballar conjuntament per tal que sigui ell

mateix qui decideixi com comportar-se, independentment del grup.

4. RESPONSABILITAT I COMPROMÍS

És el primer estadi on comença l’autonomia personal, es mou sota el paradigma que és la

persona i no el grup que decideix. Aquí és on comença l’edat adulta pel que fa a la moral

(cap als 18 o 20 anys, tot i que hi ha adolescents de 15 i 16 anys que ja hi són). En aquest

estadi hi estan les persones que compleixen la seva obligació, no per por, ni per egoisme,

ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. El comportament de responsabilitat, en aquest

cas, es limita al grup, a la família i amics. No va més enllà.

Els joves que estan en aquest estadi són responsables i tenen cura del seu grup, molts

cops esdevenen líders positius i són un bon exemple per als seus companys. Com a docents,

és interessant que els detectem i els tinguem en compte.

5. TOTS TENEN DRETS

És l’estadi de l’obertura al món: tots els éssers humans del planeta tenen drets, no només

la família i les amistats. Dret a la vida i dret a la llibertat.

Quan alguns joves comencen a entrar en aquest estadi es converteixen en defensors acèrrims

de “causes perdudes”.

Darrere de la radicalitat dels adolescents, defensors de la llibertat sense límits i del “tots

tenim drets” (que a voltes ens pot fer tirar enrere) sovint s’hi amaga el principi d’aquest

estadi, potser expressat d’una manera desmesurada i radical, però prou interessant per

tenir-lo en compte i fer-lo conscient a partir de preguntes tipus com “què voleu aconseguir?”

o “què et mou a dir o a fer això?”.

6. TOTS SOM IGUALS

En aquesta frase, o en l’equivalent de “tots som germans”, es pot concretar el raonament

moral d’aquest estadi. Qui arriba a aquest estadi, comprèn que tothom no té només

dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les

persones. La regla bàsica ja no és la del Talió, sinó “fer a l’altre el que vull per a mi”.

D’aquests sis estadis que us acabem d’exposar, els dos primers es consideren egocèntrics

(només es pensa en un mateix), el tercer i el quart corresponen al desig de ser acceptats

pels altres i al compromís responsable, i els dos darrers no estan regits per lleis i acords, sinó

pels grans principis morals.

Com ja comentàvem en el mòdul anterior, una habilitat bàsica del coaching és la d’observar

per saber com atendre els alumnes, descobrir quines són les seves necessitats (que tantes

vegades no ens expliquen de manera verbal). Una bona manera d’observar i calibrar és

conèixer en quin estadi moral es troben la majoria dels components del grup classe. Això

ens pot donar pistes sobre quina és la millor manera de comunicar-nos-hi, quin tipus de normes poden acceptar, fi ns a quin punt es pot treballar el consens, quin és el poder del grup sobre els individus, etc.