El que us presentem a continuació és el model de conversa coaching que s’acostuma a seguir
durant un procés de coaching personal. Creiem que aquest model de conversa es pot
emprar perfectament en l’àmbit d’una entrevista individual amb alumnes i també quan des
de la tutoria es fan trobades amb una família en concret.
La conversa es divideix en 5 etapes, i cada etapa suposa una concreció més respecte a
l’anterior. L’objectiu d’aquest diàleg és que, quan s’acabi, el coachee (en el vostre cas l’alumne o pare/mare) se’n vagi amb un compromís i un petit pla d’acció per dur a la pràctica.
Les etapes en què es basa el model de coaching que aquí presentem són les següents:
1. El tema.
2. L’objectiu.
3. La realitat.
4. Les opcions.
5. El compromís.
Etapa 1: El tema.
De què parlarem avui?
Quin tema vols tractar?
De què t’agradaria que anés la sessió d’avui?
Són preguntes exploratives, amb l’objectiu que el client expliciti el tema que vol treballar
durant la sessió. Fins que no hagi enunciat d’una manera clara el tema que vol tractar, no es
pot passar a la fase següent. Per tant, s’ha de tenir paciència i esperar que la persona que
respon pugui aclarir-se i decidir quin tema vol treballar en la sessió que comença.
Etapa 2: Objectiu de la sessió.
Què vols aconseguir en aquesta sessió?
Quin objectiu et planteges a partir del que has anat comentant?
Com pots concretar més aquest objectiu?
Un cop s’ha comentat el tema, aquesta fase serveix per concretar-lo en forma d’objectiu. Un
objectiu realitzable, mesurable i, sobretot, formulat en positiu. És important que l’objectiu
es formuli amb un verb en infinitiu que encamini cap a la realització d’una acció.
Etapa 3: La realitat envers l’objectiu.
Quina és la teva realitat?
On estàs ara?
Com estàs vivint actualment la situació que has anat relatant?
L’objectiu d’aquesta fase és que el coachee s’adoni de com i on es troba el seu objectiu, que
explori tot el que ha anat fent, quina necessitat té d’aconseguir-lo, què li pot aportar posarse
en marxa per assolir la fita, etc. Aquí s’explora com s’està vivint la problemàtica descrita, com ha aparegut l’escletxa entre la situació actual i la situació desitjada.
Etapa 4: Les opcions davant l’objectiu.
Què has provat fi ns ara?
Què fa l’altra gent davant una situació com la que estàs plantejant?
Quines opcions de canvi tens?
En aquesta etapa s’exploren les diferents opcions que té el coachee per posar-se en marxa
i aconseguir el seu objectiu. Amb l’ajut de les preguntes, es verbalitzen les opcions intentades, les que no han funcionat, i també s’obre la porta a crear noves alternatives, ja sigui verbalitzant intents d’altres persones o fent servir la imaginació fins que el coachee en trobi una a la seva mida (una opció que senti seva, que vegi assumible i tingui ganes de provar).
Etapa 5: Compromís.
Estableix un pla d’acció.
Concreta quines accions faràs.
Quan i com les duràs a terme?
Aquesta darrera fase té per objectiu el pas a l’acció. A partir de l’opció escollida pel coachee
en l’etapa anterior, es concreta una acció amb data i hora per realitzar-la. Se’n pren nota, es decideix una data per realitzar-ho, i s’estableix que es veuran en la propera sessió amb l’objectiu de verifi car-ho.El coach s’ofereix per al que calgui, com per exemple enviar un mail recordatori, un SMS..., i s’estableix que en la sessió següent s’avaluarà com ha anat.
Cal destacar que un procés de canvi no s’inicia fins que un no interioritza que vol fer aquest
canvi i que és un canvi que el farà millorar. S’han de superar obstacles i sentiments molt
arrelats: la vergonya, la por, el sentiment d’estar essent jutjat... Per això el coach ha de ser
molt conscient de la vulnerabilitat del coachee durant aquest procés i ha d’actuar amb la
màxima responsabilitat, sense pressionar, adequant-se al ritme de l’altre. Durant aquest
procés es treballa des de les emocions del la persona que es té al davant, i es donen eines
per regular-les i entendre-les.
Aquestes cinc etapes es desenvolupen al llarg de la sessió seguint la conversa. El coach ha d’establir un clima de confiança i aportar eines i recursos per ajudar el coachee a assolir les
seves fites.
Tenint sempre present la importància de crear un bon context, tampoc hem d’oblidar que,
en la sessió de coaching, el coach no indica al coachee què ha de fer, o com ha de ser, o com ha d’actuar davant el problema, el coaching parteix de la premissa que el coachee o alumne té la clau per trobar la seva millor solució.
El coach ha d’estar obert a tot el que l’altra persona proposi, no l’ha de jutjar i s’ha d’adaptar al seu procés encara que això impliqui un replantejament total de la situació. Quan el procés de canvi ja està iniciat, es va cap al canvi de paradigma, es reforça, i fi nalment s’arriba a la generalització per poder aplicar tot aquest bagatge a altres situacions.
Tornant a la metodologia, algunes de les funcions que desenvolupa el coach al llarg de la
conversa que manté durant la sessió són:
• Ajudar a establir els seus millors objectius.
• Aportar eines per tal que es prengui la iniciativa i es passi a l’acció.
• Diferenciar els objectius de les il·lusions.
• Demanar que surti la grandesa del coachee, lluitar contra les autolimitacions.
• Ajudar a canviar les estratègies i els punts de vista tot buscant noves vies per aconseguir
els resultats desitjats.
• Proporcionar eines, recolzament i estructura per ajudar el client a créixer.
El coach ha d’aconseguir que la persona canviï (si realment manifesta que vol fer-ho), que es posi en marxa i que superi tots aquests límits autoimposats (molts cops de manera inconscient, degut a creences i inèrcies apreses) fins a arribar al seu propi canvi de paradigma.
Tot això es pot aconseguir quan el coach dóna recursos per:
• Prendre consciència de la situació actual i de la necessitat de canviar.
• Veure quina és la responsabilitat personal.
• Tenir confiança plena en el coachee (veient que ho està fent tan bé com pot) i afavorir
la relació coach-client.
El coach ha d’anar a cercar els canvis de paradigma, entenent que el mot “paradigma” fa referència als principis que cadascú té i que sustenten la manera de pensar i actuar de cada individu. Aquests canvis són els que realment faran avançar el coachee (en el vostre cas l’alumnat o altres membres de la comunitat educativa) en el seu camí.
Cal destacar que un procés de canvi no s’inicia fins que un no interioritza que vol fer aquest
canvi i que és un canvi que el farà millorar. S’han de superar obstacles i sentiments molt
arrelats: la vergonya, la por, el sentiment d’estar essent jutjat... Per això el coach ha de ser
molt conscient de la vulnerabilitat del coachee durant aquest procés i ha d’actuar amb la
màxima responsabilitat, sense pressionar, adequant-se al ritme de l’altre. Durant aquest
procés es treballa des de les emocions del la persona que es té al davant, i es donen eines
per regular-les i entendre-les.
El coach ha d’estar obert a tot el que l’altra persona proposi, no l’ha de jutjar i s’ha d’adaptar al seu procés encara que això impliqui un replantejament total de la situació. Quan el procés de canvi ja està iniciat, es va cap al canvi de paradigma, es reforça, i fi nalment s’arriba a la generalització per poder aplicar tot aquest bagatge a altres situacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario